Aquest fragment de
text pertany a l’obra de John Stuart Mill titulada "L’utilitarisme",
l'autor introdueix la seva idea sobre la felicitat. Planteja que la nostra
conducta és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat
de persones. És evident que no tots els
plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors i plaers inferiors,
i per consegüent les nostres accions han
de donar preferència als plaers superiors. Aquesta argumentació remet al
pensament d'Epicur i d'Aristòtil.
La consecució de la
felicitat es la finalitat primera de tot ésser humà. Mill, contràriament a la
concepció de felicitat que es tenia en la seva època, com a idea superior,
expressa que els ingredients de la felicitat són variats i cadascun es
desitjable per si mateix, per exemple un plaer com la musica, o l’absència de malaltia, són coses que es desitgen per si
mateixes, a més de ser mitjans son fins, son una part de la felicitat. El
pensador evoca que allò que abans es considerava com a instrument passa a ser
desitjat per si mateix i esdevé part de la felicitat.
En conclusió, la
felicitat per al home és l’únic fi de l’acció humana. I el foment d’aquesta
felicitat es el criteri pel qual hem de jutjat tota la conducta humana, i per
tant aquest és el criteri de moralitat, ja que la part s’inclou en el tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario