Aquest
fragment de text titulat “L’espai i el temps són les condicions de tota
experiència” adaptat a cura de J. Hartnack i que és pot trobar en el llibre
“Breve historia de la filosofía”. Kant introdueix els conceptes de temps i l'espai com a
formes a priori de la sensibilitat, perquè són anteriors a
l'experiència, fent-la possible.
Kant estableix una diferenciació entre l'element material
(les impressions sensibles procedents de l'exterior) i l'element formal
(l'espai i el temps), que estructuren la nostra realitat fent possible
l'experiència, i d'aquesta manera poder assolir el coneixement. Absolutament tot el que existeix ha d’existir en algun
lloc. Se’ns fa impossible experimentar l'espai en si mateix fora de l'espai o
tenir experiències del temps fora del temps, ja que tota experiència es dóna en
l'espai i en el temps, Kant en alguna ocasió va expressar una frase molt
clarificadora “podem imaginar un espai buit però no podem imaginar un objecte
sense espai”, per tant l'espai és primer, és a dir, a priori.
Newton
no hauria pogut formular la seva llei de la gravitació universal si no hagués
tingut unes estructures mentals capaces de passar de l’observació de
dades sensibles a l’elaboració d’una teoria científica, que a més és
compressible per la resta dels ésser humans perquè comparteix aquelles
estructures i, per tant, aquell llenguatge. Per això, en la “Crítica a la raó
pura” Kant va estudiant les nostres capacitats per conèixer el món i com les
formes a priori que hi operen possibiliten els tipus de ciències.

No hay comentarios:
Publicar un comentario