Activitat 55: Tot coneixement parteix de l'experiència, però no tot ell procedeix d'ella

Aquest text de Kant pertany a la seva obra més coneguda  "La Crítica de la Raó Pura", on presenta els seus pensaments sobre l’origen i els límits del nostre coneixement.

Kant inicia el text expressant “el nostre coneixement comença amb l’experiència”, que sintetitza tota la seva teoria del coneixent, planteja la impossibilitat d’assolir coneixement sense partir de la necessària  intervenció dels sentits (vista, oïda, olfacte, tacte o gust).

A continuació, el filòsof formula una  pregunta retòrica, Kant profunditza en la seva teoria i expressa la necessitat de la presència dels objectes per despertar la nostra facultat de conèixer.  Sense els objectes no hi ha coneixement, quan els  objectes són percebuts pels nostres sentits se’n deriva una representació directament o el nostre enteniment ordena aquestes dades aportades pels sentits com si fos una “matèria bruta”, amb la qual el nostre enteniment en fa coneixement.

A continuació en aquest fragment “Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots.” Indica que considerant que tot tipus de coneixement parteix de l’experiència,i per tant, anterior a aquesta no es possible parlar de coneixement, implicaríem una descoordinació temporal en l’ordre de establert per assolir el coneixement.

“Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència.” Això significa  que el coneixement s’inicia amb les impressions sensibles i aquestes formen la matèria del coneixement. Les impressions en el moment en que les captem reben una determinada forma.

Aquesta teoria es fàcilment comparable  David Hume  i Descartes, pensadors eminentment moderns. Hume va ser un empirista escèptic escocès. La seva teoria del coneixement evoca que no hi ha res en l'enteniment que no procedeixi de l'experiència. Per altra banda, Kant un idealista crític prussià planteja que les condicions que fan possible el coneixement són materials i formals, objectives i subjectives, a posteriori ia priori. Les experiències sensibles són vanes però les intuïcions sense conceptes són cegues. Descartes, filòsof racionalista, té punts en comú amb Kant, ambdós basen el coneixement atorgant primacia al subjecte de coneixement en la realitat. Per a Descartes és el cogito, el jo penso, el principi indubtable a partir del qual poder deduir tota la realitat, l'única realitat de la qual no puc dubtar un cop que he aplicat el dubte metòdic. Kant, de la mateixa manera, posa el subjecte de coneixement com a punt de partida de la reflexió filosòfica.