Aquest fragment de text de l’escocès empirista, David
Hume, pertany al “Tractat de la naturalesa humana” i més concretament a
l’extrat titulat “l’Anàlisi de la
causalitat”,on presenta la seva teoria sobre el coneixement dels fets que per a
ell esta fonamentat en la relació necessària entre causa i efecte, una vegada coneguda
la causa, la raó pot deduir l'efecte que
se li seguirà i viceversament, conegut l'efecte, la raó està en condicions de
remuntar-se a la causa que el produeix.
Aquest pensament és explicat pel mateix filosof per mitjà
d’ un exemple que facilita la comprensio de la seva teoria. El xoc entre les
boles de billar, en les que podem observar el moviment de la primera bola
(causa) i el seu impacte sobre la segona que al instant es posarà en moviment
(efecte). És així com podem observar la successió entre el moviment de la
primera bola i la segona, de l'únic que tenim impressió és de la idea de
successió, amb això Hume afirma que no
hi ha una impressió que correspongui a la idea de "connexió
necessària", això comporta que concloure que la idea d’una existència de
connexi necessària entre la causa i l’efecte sigui totalment falsa. És per
això que el seu principi de causalitat només te valor aplicar a l’experiència,
als objectes que percebem a partir d’impressions però aquest valor es únicament
aplicable al passat, ja que dels fenòmens futurs no en tenim cap impressió i no
passa de ser una mera creença. En cap cas la raó podrà anar més enllà de
l'experiència, el que el conduirà a la crítica dels conceptes metafísics (Déu,
món, ànima) el coneixement estava basat en aquesta aplicació il·legítima del
principi de causalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario