miércoles, 4 de abril de 2012

Activitat 54: Resposta a la pregunta de la Il.lustració


 Aquest text versa sobre l'assaig escrit pel filòsof alemany Immanuel Kant "Resposta a la pregunta: Què és la il • lustració?", Publicat el 30 de setembre de 1784, que a continuació analitzarem detalladament. L'autor com he dit anteriorment és Kant, considerat com un dels filòsofs més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal. Kant (1724-1804) va néixer, va viure i va morir a Königsberg (Prússia Oriental). Sobri de costums, metòdic, solter, modest, respectuós, pacifista, cosmopolita ... imbuït dels ideals de la Il • lustració, és a dir, que mostrava certa simpatia per la Independència americana i la Revolució Francesa. Va ser educat per la seva mare en el pietisme (credo luterà rigorista en la pròpia conducta i que rebutja les formes externes de pietat), va dedicar la seva vida a l'estudi ia la filosofia. Va arribar a ser professor de Lògica i Metafísica a la Universitat de Königsberg i la Seva obra més coneguda és la "Crítica de la raó pura" (Kritik der regnin Vernunft) que marca l'inici de la filosofia contemporània.

 Idees principals


L'home és un ésser racional qualitat que l'allunya dels seus instints més primitius i que li permet ser lliure. Però el fet de posseir la facultat de raonar no implica un bon ús de la mateixa arribant fins i tot en algunes ocasions a ignorar-la per mandra o covardia, circumstància induïda per la persuasió de religiosos o polítics,amb el fi últim de tenir a les persones sotmeses i dependents, "menors d'edat" perpetus que reneguen de la seva llibertat davant el risc que per a ells comporta el pensar per si sols sense la guia dels seus tutors. Però es fa necessari que l'home aconsegueixi la seva majoria d'edat, per al que necessita esforç i valor, a més ha d'usar la seva raó d'una manera íntima i lliure "ús privat" que transcendeix a l'àmbit públic quan es transmet "ús públic de la raó ". La llibertat de pensar només adquireix sentit quan comporta llibertat per poder comunicar aquest pensament a la societat.

Anàlisi

Kant sosté que l'home disposa de la raó, però alhora ha de mirar en si per tal de conèixer les seves possibilitats i els seus límits.

El text comença plantejant el problema de la impossibilitat de l'ésser humà de servir-se de la seva intel · ligència sense la guia d'un altre, aquesta incapacitat és al que ell denomina com a "minoria d'edat". Segons Kant, el problema no rau pròpiament en la manca d'intel · ligència de l'home, sinó en la postura que pren respecte a la vida sense tota valentia i decisió adoptant la posició més còmoda, servir-se dels altres. El filòsof insta el individu a ser lliure en la seva raó, circumstancia necessària per arribar al coneixement per un mateix. "Sapere aude! Aneu amb el valor de servir-te de la teva pròpia raó! : Aquest és el lema de la il · lustració. "

Segons Kant la mandra i la covardia són les principals causas que provoca que una gran part dels homes continuï  en el seu estat d'ignorància i no facin un ús correcte de la seva raó, tot i que fa temps la naturalesa els havia concedit la llibertat de la tutela d'altri (naturaliter majorennes). El fet que la major part de la humanitat continuï dient "És tan còmode no estar emancipat!" Per no haver de realitzar la fatigosa tasca de pensar per si mateixos és deguda a que llibres, religiosos o institucions ens reemplacen aquesta activitat, que paguem a un alt preu, la nostra pròpia ignoracia. D'aquesta manera nosaltres ens estem sotmetent al judici ia les regles d'autoritats, que estan interessats en que nosaltres no ens atrevim a raonar, que no assolim la il · lustració, perquè això implicaria que ells perdessin automàticament el poder que exerceixen sobre els ignorants. Per aquesta raó els "tutors" persuadeixen a la població encantada del perill que els amenaça si intenten pensar per si sols. Però aquestes amenaces són falses, ja que si realment ho intentessin arribarien l'emancipació.





Kant sosté que és necessària la llibertat de pensament per poder arribar a la majoria d'edat així com el fet de transmetre-la, és a dir, l’exitencia necessària d'una llibertat d'expressió i manté que la conquesta de les dues ha de ser progressiva i ordenada, no mitjançant una revolució.

Existeix per a Kant una dualitat en l'ús de la raó i diferència entre el seu ús privat que el defineix com l'ús que fa una persona en el càrrec dins d'una institució de l'Estat o l'ús públic de la raó que seria l'ús que fa algú motivada com entès davant el públic o la comunitat en general. Conceptes que queden clarament expressats en la seva frase "raoneu tot el que vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu!".

Finalment Kant sosté que la Il · lustració no és una cosa adquirit definitivament, ha de ser reconstruït per cada individu ia cada generació. Per això no vivim en "una època il · lustrada", sinó en "una època d'il · lustració".



Comparació

La visió mecanicista del món natural de Newton va fomentar en Kant la creença en l'existència de lleis deterministes respecte del món natural i la consideració que l'home, en tant que pertany a aquest món, no és lliure (en la mesura que és un mer fenomen) i la seva teoria física el va portar a Kant a considerar que existeix el coneixement sintètic a priori ia intentar comprendre com és possible aquest excel · lent coneixement respecte del món físic

Kant va ser influenciat per les obres de Rousseau que li va mostrar l'existència d'un ordre diferent al físic, el valor de la moral i del món de l'esperit i la llibertat necessària en l'home per poder participar d'aquest món moral.



No hay comentarios:

Publicar un comentario