Tanco el meu blog amb el convenciment que la filosofia a contribuït a qüestionar-me temes que d'una altra manera mai m'hauria plantejat i que m'ha permès un important enriquiment personal que m’acompanyarà durant tota la meva vida.
Aquest fragment de
text pertany a l’obra de John Stuart Mill titulada "L’utilitarisme",
l'autor introdueix la seva idea sobre la felicitat. Planteja que la nostra
conducta és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat
de persones. És evident que no tots els
plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors i plaers inferiors,
i per consegüent les nostres accions han
de donar preferència als plaers superiors. Aquesta argumentació remet al
pensament d'Epicur i d'Aristòtil.
La consecució de la
felicitat es la finalitat primera de tot ésser humà. Mill, contràriament a la
concepció de felicitat que es tenia en la seva època, com a idea superior,
expressa que els ingredients de la felicitat són variats i cadascun es
desitjable per si mateix, per exemple un plaer com la musica, o l’absència de malaltia, són coses que es desitgen per si
mateixes, a més de ser mitjans son fins, son una part de la felicitat. El
pensador evoca que allò que abans es considerava com a instrument passa a ser
desitjat per si mateix i esdevé part de la felicitat.
En conclusió, la
felicitat per al home és l’únic fi de l’acció humana. I el foment d’aquesta
felicitat es el criteri pel qual hem de jutjat tota la conducta humana, i per
tant aquest és el criteri de moralitat, ja que la part s’inclou en el tot.
Aquest
fragment de text titulat “L’espai i el temps són les condicions de tota
experiència” adaptat a cura de J. Hartnack i que és pot trobar en el llibre
“Breve historia de la filosofía”.Kant introdueix els conceptes de temps i l'espai com a
formes a priori de la sensibilitat, perquè són anteriors a
l'experiència, fent-la possible.
Kant estableix una diferenciació entre l'element material
(les impressions sensibles procedents de l'exterior) i l'element formal
(l'espai i el temps), que estructuren la nostra realitat fent possible
l'experiència, i d'aquesta manera poder assolir el coneixement.Absolutament tot el que existeix ha d’existir en algun
lloc. Se’ns fa impossible experimentar l'espai en si mateix fora de l'espai o
tenir experiències del temps fora del temps, ja que tota experiència es dóna en
l'espai i en el temps, Kant en alguna ocasió va expressar una frase molt
clarificadora “podem imaginar un espai buit però no podem imaginar un objecte
sense espai”, per tant l'espai és primer, és a dir, a priori.
Newton
no hauria pogut formular la seva llei de la gravitació universal si no hagués
tingut unes estructures mentals capaces de passar de l’observació de
dades sensibles a l’elaboració d’una teoria científica, que a més és
compressible per la resta dels ésser humans perquè comparteix aquelles
estructures i, per tant, aquell llenguatge. Per això, en la “Crítica a la raó
pura” Kant va estudiant les nostres capacitats per conèixer el món i com les
formes a priori que hi operen possibiliten els tipus de ciències.
