Aquest fragment de text titulat “L’exemple de la cera” pertany a les Meditacions metafísiques,II i es un dels textos més coneguts del filòsof racionalista Descartes, escrit al s. XVI.
El tema central tractat en aquest fragment és la impossibilitat d’assolir un coneixement a partir únicament de la percepció sensible, sense sotmetre aquesta a una exhaustiva revisió a través de l’enteniment.
En aquesta meditació Descartes ens fa reflexionar sobre la aprehensió que fem els humans de les coses, a partir del exemple de la cera es pregunta quina certesa tenim dels cossos que toquem i veiem. La cera tot i ser sempre la mateixa, no sempre se’ns presenta de la mateixa manera, això pot induir-nos a pensar que no és la mateixa cera. Aquesta confusió es provocada perquè el nostre coneixement sobte a través de les sensacions.
Descartes afirma que el que podem conèixer amb distinció dels cossos no pot ser cap
informació procedent dels sentits, això implica que no podem conèixer a traves de les qualitats perquè aquestes es troben en canvi constant, canvien de gust, color, olor, tacte, pes, etc.
Descartes, per mitjà d’aquest exemple evoca la seva coneguda afirmació “penso, per tant existeixo”. El fet que estem percebent la cera, independentment d’ errar al entendre-la implica la nostra existència.
Aquesta teoria es pot comparar amb Sant Agustí, que es anterior a Descartes, el que probablement a rebut influencia del filòsof medieval, que té una afirmació força semblant a la del nostre filòsof en qüestió “m’erro, existeixo”.
També es pot comparar amb el filòsof clàssic Plató, el qual defensa les idees innates i és clarament racionalista com Descartes, ambdós afirmen que els sentits enganyen i ens inciten a conèixer a traves de la raó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario