Aquests fragments de text del filòsof Sant Agustí pertanyen a la seva obra més coneguda, titulada Confessions ( obra autobiogràfica) escrita en el segle V aC que tracta el problema del mal.
Al principi el filosof presenta la seva concepció del mal com una substancia corpòria, ja que confessa que li és impossible imaginar un esperit únicament com un cos subtil que s'expandeix d'alguna manera en l'espai. El mal era descrit com una massa sòlida, negra i deforme. Els maniqueus que creien en dos principis únics el bé i el mal, anomenaven a aquest darrer “terra” o “subtil” i la concebien com una mena de esperit maligne que es trobava a la terra, idea en la que discrepava aquest filòsof. Sant Agustí creia que un Déu bo no podia ser el creador d’una naturalesa dolenta, per aquesta raó ell sostenia que eren dos masses antagòniques , ambdues infinites però la dolenta més petita que la bona. Una altre idea que esmenta es que Déu era finit i es trobava en un sol punt i evoca que la massa del mal era oposada a ell, el filòsof afirma d’alguna manera que ell preferia pensar que Déu no era el creador del mal, que pensar que el mal provenia d’aquest.
Llavors d’aquesta afirmació li sorgeixen qüestió sobre l’origen del mal, si no prové de Déu, fa pensar que potser la matèria amb que va crear el món era dolenta, o en donar-li forma potser va deixar alguna cosa o es va oblidar de convertir-la en bé , o no tenia suficient poder per transformar-la i canviar-la perquè deixes de ser dolenta, això finalitza qüestionant la omnipotència de Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario