Activitat 42: Sant Anselm i Sant Tomàs

Em sembla interessant que St Tomas tractés de racionalitzar les seves creences, però és més productiu demostrar que, efectivament, és impossible demostrar l'existència o no-existència de déu.

Només vull recalcar dues coses per les quals Tomàs d'Aquino em sembla que va revolucionar la teologia: La primera és l'intent de demostrar l'existència de déu. La segona és l'intent de demostrar l'existència de déu a través d'algun sistema racional (la lògica). Segons aquest filòsof la raó precedeix a la fe i la filosofia a la Teologia. No obstant això en l'argument ontològic de Sant Anselm, segons el qual, podem conèixer que Déu esta en l'interior de la nostra consciència.

Sant Tomàs entén que la proposició Déu existeix, és evident en si mateixa ja que en Déu no hi ha distinció entre l'essència i l'existència, sinó que ell mateix és l'existència plena i total, però no per nosaltres, els éssers humans. També expressa que l'existència de Déu sorgeix del mateix concepte de Déu com Ser perfectíssim. Això, és impossible: és contradictori si es creu que en el concepte de Déu és ja implícita la seva existència, perquè en aquest cas no es tracta ja del simple concepte, i és impossible si no se la creu implícita, perquè en aquest cas l'existència s'haurà d'afegir al concepte, és a dir, per mitjà de l'experiència, mentre que Déu està més enllà de tota experiència possible.

El filòsof també parla més que de demostració en sentit estricte o matemàtic, de cinc Vies o camins que condueixen a l'afirmació de l'existència de Déu.

Aquestes Vies, tenen totes elles l'estructura comuna de la causalitat, tot efecte té la seva causa, i és impossible afirmar una cadena infinita de causes, per tant s'arriba a la conclusió de l'existència d'una primera causa incausada, a la qual anomena Déu .

Les cinc vies són: primera o del moviment (tot té una causa, que de ser mòbil té una altra causa i així fins arribar al motor immòbil); segona o de l'eficiència (tot és producte d'una causa eficient última que és Déu creador) , tercera o de la contingència (tot és contingent-potència-i ha d'haver un acte necessari que l'hagi produït); quarta o dels graus de perfecció (cada cosa és més o menys perfecta respecte d'un model, i ha d'haver un últim model de perfecció), i cinquena o de la finalitat o prova teològica (tot té una finalitat i un ordre, i ha d'haver una finalitat última).

Personalment no estic d'acord amb cap perquè em sembla absurd intentar demostrar l'indemostrable i crec que com va dir Carl Sagan "No pots convèncer a un creient de res perquè les seves creences no estan basades en evidència, estan basades en una arrelada necessitat de creure".

Aquí us deixo un Slideshare que m'ha semblat força interesant i que contè més informació sobre el tema.

View more PowerPoint from minervagigia

Activitat 41: La irresoluble qüestió del mal

Aquests fragments de text del filòsof Sant Agustí pertanyen a la seva obra més coneguda, titulada Confessions ( obra autobiogràfica) escrita en el segle V aC que tracta el problema del mal.

Al  principi el filosof presenta la seva  concepció del mal com una substancia corpòria, ja que confessa que li és impossible imaginar un esperit únicament com un cos subtil que s'expandeix d'alguna manera en l'espai. El mal era descrit com una massa sòlida, negra i deforme. Els maniqueus  que creien en dos principis únics el bé i el mal, anomenaven a aquest darrer “terra” o “subtil” i la concebien com una mena de esperit maligne que es trobava a la terra, idea en la que discrepava aquest filòsof.

Sant Agustí creia que un Déu bo no podia ser el creador d’una naturalesa dolenta, per aquesta raó ell sostenia que eren dos masses antagòniques , ambdues infinites però la dolenta més petita que la bona. Una altre idea que esmenta es que Déu era finit  i es trobava en un sol punt i evoca que la massa del mal era oposada a ell, el filòsof afirma d’alguna manera que ell preferia pensar que Déu no era el creador del mal, que pensar que el mal provenia d’aquest.

Llavors d’aquesta afirmació li sorgeixen qüestió sobre l’origen del mal, si no prové de Déu, fa pensar que potser la matèria amb que va crear el món era dolenta, o en donar-li forma potser va deixar alguna cosa o es va oblidar de convertir-la en bé , o no tenia suficient poder per transformar-la i canviar-la perquè deixes de ser dolenta, això finalitza qüestionant la omnipotència de Déu.