Aristòtil (T. de les causes)

Aqueste vídeo explica molt gràficament la teoria de les causes d 'Aristòtil.

Activitat 40. Una altra formulació de l'hilemorfisme

9. Una altra formulació de l'hilemorfisme: Metafísica, Ζ (llibre VII), 1028b30-

1029a5.

"La substància es pren en diversos sentits principals: en efecte, hom pensa que

la substància de cada ésser pot ser l'universal, o el gènere, o també el

subjecte. El subjecte és allò del qual s'afirma tota la resta, sense ser ell atribut

de res. Per aquesta raó, ha de ser això el primer que convé examinar, perquè,

segons sembla, és (...) el primer subjecte el que constitueix la substància. En

un sentit, hom diu que aquest primer subjecte és la matèria; en un altre, que

consisteix en la forma, i en un tercer sentit, que és el compost de la matèria i la

forma. Entenem per matèria, per exemple, el bronze; per forma, la configuració

que revesteix; i pel compost d'ambdós, l'estàtua, el tot concret."

Aquest fragment de text pertany al llibre "Metafísica", on Aristòtil presenta la seva teoria sobre la metafísica o filosofia primera, una filosofia que estudia el éssers com a ésser. Aristòtil reconeixia que "l'ésser és diu en molts sentits i distingia entre l'ésser en si i l'ésser en un altre. L'ésser en si hi denomina substància i constitueix el subjecte i l'ésser l'altre el defineix com un accident. La forma fonamental de l'ésser és la substància."

Cada substància que existeix és un compost de dos principis, la matèria (amorfa i inerta) i la forma (essència). La forma representa el mateix que la idea en Plató, allò que una cosa és en si mateixa, és a dir, l'essència i que Aristòtil l'anomena substància, però aquesta darrera, contrari a Plató s'expressa que les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir separades de la matèria. La matèria és el substrat gràcies al qual pot arribar a ser a l'acte una cosa determinada i assolir la seva essència.

Finalment ens posa un exemple per a una millor comprensió d'una  estàtua de bronze, on el bronze constituiria la matèria, la forma el que la fa ser "el que és" i no una altra cosa i la va unir de ambdues el que concretament és l 'estàtua.

Activitat 39. La temprança a la ciutat

Aquest fragment de text pertany a “La República”, l’obra  més coneguda i influent de Plató, i presenta la relació entre les diferents parts que componen l’anima i les virtuts corresponents a aquestes.

Plató presenta la idea que l’anima esta dividida en tres parts: la part racional, la part irascible i la part concuscible i cadascuna d’aquestes està relacionada amb una virtut a través de la qual podem assolir la felicitat. L’escrit esta protagonitzat per Sòcrates presenta la temprança a la ciutat, en aquest Estat perfecte creat per Plató. Una ciutat bona serà,  prudent, valerosa, temperada i justa. La ciutat és prudent per la prudència dels guardians. És valerosa pel valor dels guerrers, valor que consisteix a mantenir en tota circumstància l'opinió recta sobre les coses que s'han de témer i les que no. La temprança consisteix en ser amos de nosaltres mateixos i és la concordança o harmonia entre la prudència i el valor, el que és superior i el que és inferior per naturalesa. La temprança s'estén per la ciutat sencera, sent la virtut principal de tots els ciutadans.