Aquest fragment de text pertany al llibre “Contra els matemàtics” del Sext empíric i ha estat escrit pel presocràtic, Gorgies de Leontinos. En aquest escrit deixa constància del gran poder que té la retòrica per persuadir de quelcom que realment es contradictòria.
Aquest text ens introdueix a una teoria totalment oposada a la de Parmènides, ja que ens presenta una concepció d’una realitat inexistent, no creu ni en l’esser ni en el no- esser, tots dos no poden existir a la mateixa vegada, i es troba amb la problemàtica que no pot afirmar una cosa que no es perquè en el moment que es pensada deixa de no esser.
A continuació raona de la següent manera que si quelcom existeix ha de ser etern, en aquest cas hauria de infinit, aquí ens trobem que de sobte parla de conceptes que no tenen cap relació entre elles que una no deriva de l’altre, perquè el terme infinit el relacionem amb espai, es un exemple on queda clar la importància que pren la retòrica en els presocràtics i si ho es no el podem trobar a cap lloc perquè ho abasta tot, i per tant tampoc pot estar contingut en si mateix perquè això suposaria que hi ha un espai seccionat de la matèria. Per tant si aquest ésser es etern i infinit no es troba a cap lloc i ell conclou que seria lògic afirmar que no existeix. Si no es etern ha de tenir un principi de esser, per tant haver nascut o estat creat, però per començar a ser, abans hauria de no ser, cosa que afirma com impossible perquè “el que no és, no és” ( el que no existeix no pot engendrar i passar a ser)
No hay comentarios:
Publicar un comentario