- La natura: es defineix com allà depenent de la voluntat humana i que es mou per les seves pròpia lleis i el seu propi ritme
- Llei “nómos”: La llei és el contrari de la naturalesa, depèn de les opinions i de les convencions humanes i es constitueix en la manera humana de buscar el equilibri i la harmonia.
- La tècnica és l’art de modificar o produir quelcom real. L’home utilitza la seva invenció i les seves habilitats per construir essers que compensen les limitacions dels homes i cobreixen determinades necessitats dels humans.
- Ciutat “polis”: La ciutat constitueix una forma de realitat concebut no tan sols com un espai concret sinó també es tracta, on es produeixen les relacions del essers humans.
- Llenguatge, raó, pensament: La comunicació adquireix una gran importància i s’introdueix una nova realitat, el logos, que es defineix com una realitat inaprehensible. El logos en si mateix es un esser ideal i es troba en la nostra consciencia personal. Els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa a traves de la paraula. És presenta una dualitat entre el fer i el dir que requereix fer harmonitzada en una personalitat el que ens condueix a altre important tema dels sofistes l’educació.
- Educació: És presenta com la ruptura entre el fer i el dir, els sofistes plantegen l’educació analitzant els continguts que transmet la tradició. L’educació és, doncs, una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.
- Veritat “alétheia”: Aquest terme queda lligada amb la demostració, ja que la veritat ha de ser provada i argumentada. És una tasca pròpia dels humans i compromesa amb aquesta ambigüitat des de la qual se’ns presenta l’existència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario