Aquests dos fragments escrits per Plató pertanyen al conegut mite de la caverna inclosos dintre del llibre de la República VII on és reflexiona sobre com es troba l'ésser humà enfront del coneixement. A partir d'aquesta reflexió Plató arriba a la conclusió de l'existència de dos mons, el sensible al qual s'arriba al seu coneixement a través dels sentits i el món intel·ligible que coneixem a través de la raó.
En el mite de la caverna, Sòcrates apareix com el protagonista que narra el relat metafòric a Glaucó i en què finalment s'entaula entre els dos un diàleg per donar explicació d’aquest, que transcorreria de la següent manera:
En principi es narra l'existència d'uns homes que des del seu naixement es troben lligats de cames i coll, a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó també del seu camp de visió, de manera que han de mirar sempre endavant a causa de les lligams sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina la reben d'un foc encès darrera d'ells.
Ens diu que imaginem entre el foc i els presoners un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí passen uns homes que porten tota mena d'objectes o figures que els sobrepassen, uns amb forma humana i un altre amb forma d'animal; aquests que transporten objectes, de vegades parlen. Els captius no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna i arriben a creure que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.
L'interlocutor de Sòcrates, Glaucó, afirma que està absolutament convençut que els encadenats no poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. Seguidament, Sòcrates es pregunta què passaria si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior. Doncs, tindria greus dificultats a adaptar-se a la llum enlluernadora del sol; d'entrada, per no quedar encegat, cercaria les ombres i les coses reflectides a l'aigua, més endavant i de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i, finalment, descobriria tota la bellesa del cosmos.
I si el presoner alliberat, tornés a l'obscura caverna per comunicar el seu descobriment, li creurien? No, sinó que es riurien d'ell, dient que l'ascensió l'ha pertorbat. Fins i tot, afirma Sòcrates, que si intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a l'entrada de la caverna, si poguessin el matarien amb les seves pròpies mans.
Després del relat és el mateix Plató que posa en boca de Sòcrates que el mite representa una imatge de la situació humana i ens desvetlla la correspondència de la simbologia del mite amb el món.
«—Esta imagen, pues, querido Glaucón, es aplicable exactamente a la condición humana, equiparando, por un lado, el mundo visible con el habitáculo de la prisión y, por el otro, la luz de aquel fuego con el poder del Sol. Y si estableces que la subida y la visión de las cosas de arriba son la ascensión del alma hacia la región inteligible, no quedarás privado de conocer cuál es mi esperanza, ya que deseas que hable. Dios sabe si me encuentro en lo cierto, pero a mí las cosas me parecen de esta manera: en la región del conocimiento, la idea del bien es la última y la más difícil de ver; pero, una vez es vista, se comprende que es la causa de todas las cosas rectas y bellas: en la región de lo visible engendra la luz y el astro que la posee, y, en la región de lo inteligible, es la soberana única que produce la verdad y el entendimiento; y es necesario que la contemple aquel que se disponga a actuar sensatamente tanto en la vida privada como en la pública.»
En definitiva els presoners lligats representen els éssers humans en estat d'ignorància, les ombres projectades, són les aparences, el que creiem que són, el món sensible, el que està fora de la caverna, la llum (el sol) és el coneixement veritable. El presoner alliberat representa el filòsof, el savi, el que haurà guiar els homes ignorants cap al coneixement veritable a través de la raó.
Aquest tres fragments de text pertanyen a La República de Plató on introdueix l’eix temàtic del llibre, la Justícia com a concepte indispensable en el estat perfecte.
