domingo, 25 de septiembre de 2011

Activitat 30. Comentari Parmènides (frag.7)

En aqueste text és presenta la teoria de "l'ésser és, i el no-ésser no és", una idea força coherent. L'ésser el  defineix com un, immutable, immòbil, indivisible i intemporal. Parmènides arriba a aquesta definició de l'ésser per mitjà de raonaments lògics. En la frase "I tot se'ns mostra que ha estat unió inengendrat i que no és moridor" vol dir que del no res no en pot sortir res i per tant tampoc pot desaparèixer perque si és, no pot deixa de ser, pertant considera que l 'esser és eterna i no hi ha cabuda pel qüestionament d'un naixement i això va suposar que l'ésser com a tot sempre  romandrà i sempre romandrà, i les coses eternes no experimenten canvis perque són intemporals, i com he mencionat abans l'ésser és el tot per tant no hi ha res que no abasti ell.

Parmènides conclou que cal diferenciar clarament entre l'existència l'ésser i no l'ésser per poder assolir la veritat i adduïa que només a través del pensament es pot arribar a la mateixa.

sábado, 24 de septiembre de 2011

Activitat 29. Comentari Heràclit


Aquests fragments de text pertanyen a un llibre escrit pel historiador de filosofía alemany,  Hermann Alexander Diels, on exposa les idees que va divulgar el filòsof Heràclit d’Efes al voltant del segle V a.C. Contràriament a altres filòsofs presocràtics que l'havien precedit, no defensava que la natura estava formada d'una primera substància immutable, però si eterna.


Els essers humans  encara sabent de la existència d’aquesta raó universal  i  que tot succeeix d’acord amb aquesta, sent la causa de tot el que ens envolta, en  canvi la majoria de nosaltres la obviem i portem una vida supèrflua i inautèntica. Heràclit afirma que totes les coses formen part d’una mateixa natura i aquesta esta en continu canvi provocat per la lluita de contraris.

domingo, 18 de septiembre de 2011

Activitat 28. Comentari text Anaximandre (pàg. 11)

Anaximandre com a deixeble i company de Tales, sent uns catorze anys més jove que ell. Es va ocupar, com Tales, de qüestions pràctiques relacionades amb la ciència i se li atribueix l'elaboració d'un mapa de la mar Negra. Igual que altres filòsofs grecs va participar activament en la vida política de la seva ciutat, i se li atribueix la direcció d'una expedició colonitzadora. Respecte a la seva activitat filosòfica se li atribueix la composició d'una obra en prosa, "Sobre la naturalesa", en la qual exposa les seves teories.

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusiticia, segons l'ordre del temps" (Simplicio, Física 24,17)

Aquest fragment pertany al llibre “Física d’ Aristòtil” de Simplici i fa referència a un dels escrits d’Anaximandre. És tracta d’un dels textos més rellevants dins de la història de la filosofia i ha suscitat un gran interès i diverses interpretacions entre filòsofs contemporanis, perquè aporta una interpretació més racional de la relació de l’home amb l’univers que l’envolta.

Anaximandre sosté que l’home viu en un desordre provocat per ell mateix, a causa de les injustícies que pateixen i que causen. Per a ell existeix un ordre en el procés de la realitat basat en l’imperi d’una justícia que ha d’equilibrar tot el desordre, abans esmentat.

sábado, 17 de septiembre de 2011

Mapa Grècia (Filosofia)


Entre el 600 i el 200 a.C, la filosofia grega va constituir el fonament de tota l'especulació filosòfica en el món occidental. Les hipòtesis intuïtives dels antics grecs van presagiar diverses teories de la ciència moderna, fins i tot moltes de les idees morals elaborades pels filòsofs grecs que han estat incorporades a la doctrina moral cristiana. Les idees polítiques desenvolupades pels pensadors grecs han influenciat a molts líders polítics al llarg de la història.

-Les ciutats més importants (per a la filosofia) són Milet, Efes, Clarzòmenes i Halicarnàs = Símbol de llibertat i d’intercanvi d’idees.

-Gràcies a l’alfabet fenici van poder deixar escrit els seus pensaments.

-Filòsofs més importants d'aquesta época: Tales de Milet, Heràclit, Pitàgores de Samos, Parmènides d’Elea, Zenó d’Elea, Melissos de Samos, Empèdocles, etc.