Activitat 27: Dilemes morals (exercici del llibre-pàg 206)

Dilema 1
-Què ha de fer la mare d’en Lluís: firmar el justificant o no?

NO, perquè estaria mentint i implicaria de cara al fill que mentir esta bé en alguns casos el que suposaria que el fill en alguna situació veiés justificada la mentida per la fi (en aquest cas aprovar), però la finalitat és subjectiva i es podria donar el cas que en una altra ocasió el fill plantegés faltar a classe per alguna cosa que a la mare no li semblés bé però al fill si i li resultaria difícil la seva justificació.
Els pares estan obligats a proporcionar als fills tant una formació moral com cultural i ambdues han d'estar en el mateix nivell. S'ha d'educar els fills per assumir les seves responsabilitats perquè es puguin desenvolupar com a persones i que en un futur puguin ser més feliços i tenir menys frustracions.

-És correcte mentir per protegir a algú ?

NO, la pregunta queda contestat en la resposta de la pregunta anterior. La mentida quedaria supeditada a un fi subjectiu.

-Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? 

Que no cometi una injustícia encara que pateixi, perquè el que en un principi pot semblar més adequat en el moment en un futur pot fer que pateixi més. A més suposa que estaría educant al seu fill en valors morals tal com és el cas de la justícia.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ?

NO, perquè el fet que la fi sigui correcte no implica que l'acció que es porta a terme ho sigui

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ?

Si, però s'equivoca en la manera de fer-ho. Una frase popular diu que els fills no vénen amb un manual o llibre d'instruccions sota el braç quan neixen.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials ? I a la inversa ?

Si i aquest és un cas clar, la intenció de la mare és bona però finalment ofereix en una situació que no ho és.
No perquè la fi no justifica els mitjans.

 -Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ?

Jo crec que l’influira a l'hora de prendre decisions, organitzar el seu treball i en definitiva en el seu grau de responsabilitat de cara al futur.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ?

La fi és clar aprovar, però el mitjà utilitzat en ambdós casos no sembla que sigui el correcte en un és la mentida i en l'altre copiar. Esta malament ja que de qualsevol manera es correspondria amb una injustícia respecte als altres que han realitzat el seu treball de manera correcta, acudint a classe i estudiant.

-Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ? 

Que no aniria ningú a classe, la qual cosa representaria una manca de responsabilitat i una cosa poc just per al professor. Què pensaríem nosaltres si el professor no es presenta el dia d'abans per resoldre dubtes de l'examen del dia posterior?

Dilema 2
-Què ha de fer l’Alfons ? Per què ?

Continuar en el treball, encara que hauria de continuar buscant una feina que li permetés estar bé amb si mateix i que no obligui a passar privacions la seva família.

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ?

No, perquè segurament hi haurà un altre que realitzi el seu treball i sacrificaria el benestar de la seva família per a res.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ?

Si, cada vegada som més conscients del món que deixarem a les generacions futures tant de manera individual i com col.lectiva, per això els governs dicten normes reguladores.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ?

No, perquè no es pot abocar a un poble cap a la fam. L'ideal seria trobar un equilibri entre l'explotació del medi i la subsistència de les persones. Actualment han sorgit algunes associacions ecologistes que intenten intervenir en consciència dels governs per que les seves decisions vagin lligades a aconseguir aquest equilibri.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ?

La resposta esta explicada en preguntes anteriors. Es tractaria fonamentalment d'establir (regular) un equilibri entre necessitats reals que evitin la sobreexplotació innecessària del medi.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ?

De tots. Dels governs com a responsables del benestar de les persones que governen i de manera individual en "pro" del bé comú.

-Què hi diria un utilitarista ?

Que deixés la feina, perquè suposaria un bé més gran per a una major nombre de persones.

Activitat 26: Comentari de text "La llibertat interior, font de felicitat."

Informació Epictet.

Epictet va ser un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia (actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia). Va arribar, encara nen, a Roma com esclau del llibert Epafrodit, que també fou esclau de l'emperador Neró. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof estoic Musoni Rufus. Epictet va ser manumès als voltants de l'any 93.

Fou exiliat per l'emperador Domicià amb la resta de filòsofs que residien a Roma. al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons Orígens, va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.
Epictet, l'influent filòsof estoic, va néixer esclau cap a l'any 55 dC en Hieràpolis, Frígia, a l'extrem oriental de l'Imperi Romà. Els seus ensenyaments, un cop alliberades dels seus antics atavíos culturals, tenen una misteriosa i absoluta vigència. En alguns moments la seva filosofia s'assembla al millor de la psicologia contemporània. Una cosa com la Pregària de la Serenitat, que compendia el moviment de la recuperació: "Concediu la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les que sí que puc i la saviesa per establir aquesta diferència"

La llibertat interior, font de la felicitat
Aquest fragment de text titulat La llibertat interior, font de la felicitat, pertany a l’obra titulada Manual (Enquiridió) i va se escrit pel gran filòsof estoic Epítet.
El text esta distribuït en dues parts diferenciats  per dos paràgrafs. En la primera part comenta que la felicitat es troba en les coses que està en el nostre domini (opinió, aversió, elecció..) es a dir, les que no ens poden prohibir.
Les persones que relacionen la seva felicitat amb les accions que no son nostres, es a dir, les que ens poden  impedir  (la riquesa, consideracions, càrrecs…)  poden acabar frustrades. I si estes en lo cert, que consideres teu el que ho es tindràs una vida més feliç.