Activitat 25: Comparació entre Epicur i Aristòtil

Epicur (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC)

Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor (tan corporals com espirituals) mitjançant l'automoderació dels desigs.

Epicur diu que per arribar a obtenir els máxims plaers s'ha de trobar: La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats i s'ha d'aconseguir l'absència de preocupacions i de sofriments.

 

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC)

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte. Aristòtil desenvolupa la seva posició ètica en tres obres: Ètica a Nicòmac (anomenada així també Ètica Nicomaquea), Ètica a Eudemi (o bé Eudèmia) i la Magna Moralia o Gran Ètica.