Activitat 25: Comparació entre Epicur i Aristòtil

Epicur (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC)

Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor (tan corporals com espirituals) mitjançant l'automoderació dels desigs.

Epicur diu que per arribar a obtenir els máxims plaers s'ha de trobar: La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats i s'ha d'aconseguir l'absència de preocupacions i de sofriments.

 

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC)

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte. Aristòtil desenvolupa la seva posició ètica en tres obres: Ètica a Nicòmac (anomenada així també Ètica Nicomaquea), Ètica a Eudemi (o bé Eudèmia) i la Magna Moralia o Gran Ètica.

Activitat 24: Definicions T-9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Virtut: hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.
Amoral: que actua automàticament i, per tant, no és amo dels seus actes ni n’és responsable. Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Responsabilitat: capacitat d’éssers lliures i conscients d’optar i tenir el coneixement moral necessari per ser amo dels seus actes.
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.
Condicionament: Influència que rebem però que no ens impedeix ser lliures.
Destí: sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats per endavant per forces que escapen al control humà i que per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
Estoïcisme: posició filosòfica que manté que el futur està escrit, i tot el que passa ha de passar, per tant no ens hem de deixar emportar per l’exterior, hem de ser impertorbables.
Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.
Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.
Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.
Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.