Activitat 22: Comentari de text "L’home artífex de la seva pròpia vida"

Aquest fragment de text titulat “L’home artífex de la seva pròpia vida”, pertany al llibre De la vida benaventurada compost per 7 llibres, aquest fragment concret pertany al segon, i es una adaptació del gran filòsof roma Sèneca, i esta dedicat al seu sogre  Paulino, on fa una curiosa defensa de la seva forma de vida de filòsof estoic. Aquest text és de caràcter filosòfic.

Segons la concepció de Sèneca del benestar, té l'encert de emfatitzar el seu aspecte interior, és a dir, el fet que el benestar té a veure essencialment amb la manera com la persona es troba interiorment, i fer això sense caure en el relativisme. D'altra banda, i connectat amb l'anterior, l'estoic proposa un model de benestar per a l'home que sembla suposar precisament la seva deshumanització. La vida humana desproveïda del seu aspecte afectiu i desideratiu es convé en una altra cosa. Si la nostra pregunta és sobre el benestar humà, resulta inadequada la resposta dels estoics que pretén identificar-los amb un estat intern la realització suposa precisament ela mutilació d'una part de la naturalesa humana.

Biografia Sèneca

Nascut a Córdoba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.