CHIMES OF FREEDOM (CAMPANAS DE LIBERTAD)

CHIMES OF FREEDOM (CAMPANAS DE LIBERTAD)
Autor: Bob Dylan.
Versió: Bruce Springsteen.
Idioma: Angles.
Subtítols: Espanyol.

-He escollit aquesta cançó perquè em sembla que tracta el tema de la llibertat de manera diferent, parla de la llibertat des del punt de vista de l'individu i enumera diferents maneres d'opressió.
Es tracta d'una cançó amb missatge que utilitza un llenguatge metafòric que juntament amb el to pausat de la música t‘incita a la reflexió del seu contingut.


Lletra:

Entre el final de la puesta del sol y el tañido quebrado
de la medianoche
Nos refugiamos en el portal, truenos retumbando en derredor
Mientras majeshlosas campanas de barco proyectaban sombras en el sol
Diciendo, podrían ser las campanas de la libertad que estallan
Centelleando por los guerreros cuya fuerza es no luchar Centelleando por los refugiados en su desarmado
camino de huida
y por todos y cada uno de los soldados perdedores en la noche
Observamos las campanas de la libertad centellear
En la derretida caldera de la ciudad inesperadamente reparamos
Con las caras aquí escondidas mientras las paredes se estrechaban
En que los ecos de las campanas de boda ante la lluvia alborotada
Se disolvían en las salvajes remesas de relámpagos
Sí, tañendo por el rebelde, sí, tañendo por los machacados Tañendo por los desafortunados, los abandonados y
desamparados
Sí, tañendo por los proscritos que arden constantemente en las hogueras
y observamos las campanas de la libertad centellear
y entonces a través de una cortina de nubes en una esquina alejada centelleó
Ahí una hipnótica niebla salpicada se disipaba lentamente Las descargas eléctricas todavía impactaban como flechas Disparadas sino por los condenados a deambular o a
que no les dejen deambular
Tañendo por los que buscan en este secreto sendero mudo Por los solitarios amantes obsesionados por una historia
demasiado personal
y por cada corazón joven, por cada alma encauzada extraviada en una cárcel
Sí, observamos las campanas de la libertad centellear
Bien, con los ojos brillantes y riendo, recuerdo cuando
nos cogieron
Atrapados por un viejo rastro de reverencias para las
manos suspendidas
Mientras escuchamos una última vez, y contemplamos
con una última mirada
Hechizados y tragamos saliva «¿Han acabado los
tañidos?»
Sí, tañendo por los doloridos cuyas heridas no se
pueden tratar
Por los incontables, confundidos, acusados, maltratados, engañados en el peor de los casos
y por cada persona traumatizada en todo lo ancho del
universo
Observamos las campanas de la libertad centellear

Activitat 22: Comentari de text "L’home artífex de la seva pròpia vida"

Aquest fragment de text titulat “L’home artífex de la seva pròpia vida”, pertany al llibre De la vida benaventurada compost per 7 llibres, aquest fragment concret pertany al segon, i es una adaptació del gran filòsof roma Sèneca, i esta dedicat al seu sogre  Paulino, on fa una curiosa defensa de la seva forma de vida de filòsof estoic. Aquest text és de caràcter filosòfic.

Segons la concepció de Sèneca del benestar, té l'encert de emfatitzar el seu aspecte interior, és a dir, el fet que el benestar té a veure essencialment amb la manera com la persona es troba interiorment, i fer això sense caure en el relativisme. D'altra banda, i connectat amb l'anterior, l'estoic proposa un model de benestar per a l'home que sembla suposar precisament la seva deshumanització. La vida humana desproveïda del seu aspecte afectiu i desideratiu es convé en una altra cosa. Si la nostra pregunta és sobre el benestar humà, resulta inadequada la resposta dels estoics que pretén identificar-los amb un estat intern la realització suposa precisament ela mutilació d'una part de la naturalesa humana.

Biografia Sèneca

Nascut a Córdoba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.
El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Activitat 21: Definicions T-8

Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.