Activitat 18: Comentari de text "El choque de civilizaciones"de Huntington

Aquests text titulat El choque de civilizaciones ha estat escrits per Huntington un filosof contemporani i politoleg.

El text explica que després de segles de problemes polítics, econòmics i socials entre els estats s'acosta el xoc de civilitzacions com a font de conflicte mundial. Cada civilització és una entitat cultural amb una història, origen, religió i tradicions propis. Al moment de prendre consciència de la seva diferència respecte a altres civilitzacions es produeix un enfrontament brutal. Per evitar que les friccions es polaritzen, totes les civilitzacions han d'aprendre a conviure amb les altres i no pretendre el que no són, com ha estat el cas dels països no occidentals que pretenen occidentalitzar.

Activitat 17: Comentari de text "L’aporafòbia"

Aquest article titulat L’aporafòbia pertany al diari ABC Cultural i va ser escrit per Adela Cortina.

El terme aporafòbia té origen en les paraules pobre (aporos),  més la paraula  el estranger (xenos). L’estranger ric sempre es benvingut en canvi si aquest mateix fos pobre seria rebutjar. Podríem concloure que aquest terme significa el menyspreu al pobre (racisme econòmic).

L'actitud de les persones intel·ligents, justes i solidàries
correspon, segons Cortina, als qui tenen la sensibilitat moral necessària
per adonar-se que tot ésser humà és valuós en si mateix, i no pels
intercanvis que pugui realitzar. Tota persona té dignitat i no preu, i que per això no hauria de ser tractada com un instrument, sinó com a fi en si mateixa, aquesta idea és la clau per comprendre aquest tercer tipus d'actitud ètica.

 Una societat que pretengui ser justa aplicaria les mesures per a la superació de tot tipus d'exclusió social com una qüestió de justícia, és a dir, com a reconeixement de que totes les persones són dignes de ser tractades com autèntiques ciutadans, i no com súbdits als quals es manipula per tal que no arribin a alterar un determinat ordre social. La aporofòbia, des del meu punt de vista, és completament intolerable, ja que forma part de l'entramat de injustícies que fan aquest món un lloc més hostil i inhabitable.

Activitat 16: El Nacionalisme

Buscant informació per a documentar-me m'he adonat que en molts casos ens quedem en les referències primeres que tenim de les coses. Fins a ara pensava que el nacionalisme era una mica semblat a un sentiment d'identitat, de preservació d'una cultura sobre la resta (Catalunya-Espanya) però m'adono que realment te  hi ha altres definicions sobre les quals mai havia reflexionat i que són més àmplies, es tracta d'una ideologia i un moviment polític i que’l terme va començar a utilitzar-se a la fi del segle XVIII coincidint amb l'època de les revolucions. Posteriorment en el s. XX s'utilitza d'una manera una mica perillosa identificant-lo en molts casos amb doctrines feixistes.

Curiosament he trobat també entre algunes de les seves definicions una que la defineix com una doctrina o “filosofia” i estic segura que no hi ha intel·lectual  que no hagi reflexionat sobre ella perquè entre les dites que he pogut trobar hi ha moltes realitzades per filòsofs (Montesquieu, Schopenhauer, Marx…), escriptors (Seneca,Byron, Unamuno…) fins i tot científics com Einstein. Encara que per a desgràcia de molts també apareixen reflexions sobre el tema de Napoleó i Hitler que van dur al pitjor dels extrems “els seus falsos nacionalismes” que van desembocar en cruents guerres i terribles holocausts.

Gairebé tot el que he pogut llegir sobre el tema al·ludeix als nacionalismes com un terme negatiu per a la col·lectivitat i la persona com individu es molt difícil trobar alguna cosa al seu favor.

Activitat 15: Exercici 3 pàg 133 (Tema-6)

El contingut de les afirmacions següent (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

·Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa

seva.- Relativisme cultural (Separació entre cultures).
·Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.- Etnocentrisme.
·És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.- Relativisme cultural (Separació entre cultures).
·Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!.- Etnocentrisme (Racisme).
·És impossible entendre’s amb els paios!.- Etnocentrisme.
·Si al seu país no hi estan bé, és. culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?.- Relativisme cultural (Ponts de diàleg)

Activitat 14: Exercici 2 pàg 133 (Tema-6)

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població , i que t’han demanat que classifiquis els grups els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues.

·Grup d’immigrants que viuen en un centre d’acollida- Cap de les dues
·Grup de skin heads- Contracultura
·Comunitat jueva del Segrià- Subcultura
·Grup d’acció ecologista- Contracultura
·Poblat gitano als afores d’una ciutat- Subcultura
·Casa regional d’Aragó a Tarragona- Cap de les dues
·Grups de Boixos Nois, de Yomus, d’Ultrasur,etc.- Contracultura
·Asociación filatèlica de Taradell- Cap de les dues

Activitat 12: Quina es la teoria contractualista més coherent?

Segons els defensor de les teories contractualista, l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La societat és una construcció artificial per fer possible una convivència.

La teoria de Locke es caracteritza per la llibertat i igualtat de tots els homes en absència d'una autoritat comuna, al meu entendre crec que aquesta teoria està bé com a ideologia però la considero inviable en grans comunitats.

 Rousseau en canvi deia que l'home primitiu era bondadós i portava una vida pacífica, lliure i solitària. Les dificultats de subsistència van portar a reunir-se en societat. Ell acusa la societat com la causa d'on han sorgit tots els mals. El reconeixement de la propietat introdueix la desigualtat. Proposa la constitució d'un nou model social que reculli els aspectes positius de l'estat primitiu. No es tracta de tornar a aquell estat idíl.lic (que només és un supòsit) sinó de reformar la societat sobre noves bases. Volen crear un estat com a expressió de la voluntat general la fi és el bé comú. Com  ideologia és bona però un tant utòpica hi a més crec que els éssers humans som egoistes per naturalesa.

En conclusió crec que la teoria més coherent és la que exposa Thomas Hobbes "Vida solitària, pobre, embrutidora, bruta, curta i de naturalesa individualista" la situació es torna insostenible, llavors és quan sorgeix la necessitat de justícia i ordre. Els membres d'una societat donen el seu consentiment per sotmetre's a un sol home per tal d'aconseguir la pau i evitar el caos: apareix el ESTAT CIVIL.