Activitat 11: L’individualisme possessiu

Aquest fragment de text titulat L’ individualisme possessiu pertany al llibre de La teoria política del individualisme possessiu i es una adaptació de Crawford macpherson.

Aquest text esta dividit en quatre parts, la primera explica que la condició de ser home es que ha de ser independent. En el segon paràgraf explica que les relacions amb els altres s’estableixen lliurement encara que també hi ha relacions creades per interès. En el tercer paràgraf diu que l’individu ha de ser propietari de la seva vida, es un microcosmos com va dir Demòcrit. En els dos últims paràgrafs parla de que les persones poden escollir el seu treball i entrem en relacions mercantils.

Activitat 10: Definicions Tema 2

Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
Prejudici: Judici previ que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte i la seva representació de l’objecte
Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.
Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.
Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.
Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
Món 2 (Karl Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records, etc.
Problema de la inducció: No hi ha cap justificació per passar d’enunciats particulars a enunciats universals.
Falsacionisme: És un principi que defensa que s’ha de garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat, és a dir si no és refutable.
Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.
Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.
Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.
Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, tot s’hi val.
Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.
Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.