Activitat 9: Opinió, creença i saber

El fragment de text Opinió, creença i saber pertany al llibre Crítica de la raó pura. És una adaptació del text original i va ser escrit pel gran filòsof Immanuel Kant. Aquest text es de caràcter filosòfic.

Títol Els graus del coneixement

Idea principal
Tot judici es basa en la persuasió (subjectiva) o convicció (objectiva), donen lloc a tres graus de saber: Opinió, creença i saber.

El text esta dividit en tres paràgrafs. En el primer diu que la veritat es un judici del enteniment a partir de fonaments objectius i de causes subjectives. Els primers ens donen convicció i els segons només persuasió ( es limiten només al subjecte que formula el judici).
El segon paràgraf  diu que un judici es vàlid per tots si produeix convicció. La persuasió no serveix de res.
El tercer i últim paràgraf diu que la validesa  subjectiva d’un judici  es queda com a opinió (insuficiència  objectiva i subjectiva), creença (suficiència subjectiva) o bé saber (suficiència objectiva i subjectiva). La segona es convicció (per a un mateix) però només queda la tercera per garantitzar certesa (per tot esser).

-Quina diferencia existeix entre persuasió i convicció?

Convicció- És pot afirmar el judici

Persuasió- Conservo la veritat però no pots fer-la passar per valida

-Quina relació mantenen l’opinió, la creença i el saber?

És pot afirmar el judici, però cadascuna amb una validesa diferent.

Activitat 8: Definicions Tema-1

Saber ordinari: Es basa en l’experiència de la vida quotidiana. No té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

Saber científic: Busca l’explicació del per què els fets són d’aquesta manera. Es tracta d’un saber sistemàtic, rigorós i crític.

Saber filosòfic: És el saber total i radical. Conjunt de perspectives des de la qual els pensadors han mirat d’aprehendre la realitat i entendre-la, utilitzant la raó per argumentar d’una manera crítica i rigorosa.

Ciència: Saber rigorós que comprova les qüestions a partir de la verificació o falsació experimentalment.

Mètode científic: Mètode que utilitza la ciència en el qual es realitzen unes determinades hipòtesis i posteriorment es comproven els resultats a partir d’experiments.

Sil·logisme: Raonament deductiu en el qual posades certes coses (premisses) se’n segueix una altre diferent anomenada conclusió.

Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema.

Teorema: Enunciats obtinguts deductivament a partir d’axiomes o altres teoremes ja demostrats.

Inducció incompleta: Raonament en el qual s’obté una conclusió a partir d’una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. La conclusió no és certa, sinó probable.

Enunciat protocol·lari: Enunciats que expressen fenòmens que han estat demostrats, i constatats empíricament.

Llei: Enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

Teoria: Enunciat universal del qual pot deduir-se totes les lleis d’una ciència particular. Dona unitat a la ciència i permet trobar noves lleis.

Falsació: Refutació d’una hipòtesi a partir de que els fets deduïts d’aquesta no concorden amb els fets del món.

Comprensió: Consisteix a captar el sentit d’un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

Empirisme: Mètode que separa les dues fonts de coneixement experiència i raó, i pren partit per la primera.

Mètode racionalista: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l’experiència.

Joc de llenguatge: Maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió uns criteris des dels quals criticar les “falses comprensions”, entenent que és possible progressar en la comprensió.

Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser en general i les seves propietats essencials.

Activitat 7: Exercici de la pàgina 19 (llibre)

Explica que tenen en comú el concepte de ciència en el món grec i en l'actualitat.

Que els dos són sabers sistemàtic, rigorós, crític i racional.

Què passa amb la ciència en el Renaixement i quines conseqüències té per al futur?

Es produeix la Revolució científica, i es aleshores quan la ciència i la filosofia es divideixen.

Per què es diu que les ciències són construccions històriques?

La ciència a evolucionat durant la història.

Quina és la relació entre l'autonomia d'una ciència i el seu mètode?

Que l'objectiu de la ciència no és determinar que són les coses sinó com es comporten i per això s'ha de construir l'experiència de manera que mostri els aspectes que es vol conèixer.

Activitat 6: El problema de la filosofía contemporánea

Aquests  fragment titulat El problema de la filosofia contemporània,  pertany al llibre Naturaleza, Historia, Dios i va ser escrit per Xavier Zubiri, autor contemporani.És una adaptació del text original. És de caràcter filosòfic. Utilitza el mètode inductiu.El títol que li posaria seria Qüestions filosòfiques contemporànies.

Explica que l’home  passa per la vida solucionant els problemes del dia a dia i evita fer-se preguntes  filosòfiques (l’ésser, veritat, el món…) i haver-se d’enfrontar a elles, però si l’home s’esforcés podria  pensar més enllà de les qüestions quotidianes i superficials.

Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres? 

Es centrifuga perquè es fa qüestions  externs (fuig de si mateix) i penúltima perquè no arriba a preguntar-se els últims interrogants.
La conseqüència es:  “l’angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània”, perquè ell considera que si nomes ens quedem en les qüestions superficials no vivim una vida plena que desemboca en una societat buida.

 Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica que explica Zuribi de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.

No, amb aquesta pregunta m’he adonat de que realment vivim en un món superficial en el que freqüentment  ens fem preguntes sobre moltes fenòmens físics  que ens envolten i empleem el nostre temps en donar respostes (ex. Perquè bull l’aigua), però donem per suposat la nostre existència, quan aquesta hauria de ser la primera pregunta que ens plantegéssim.