Activitat 5: Comentari del text Hipòtesi, llei i teoría, de F. Pizarro.

Aquest fragment titulat Hipòtesi, llei i teoria pertany al llibre Aprendre a raonar, ha estat escrit per Fina Pizarro, autora contemporània.
És una adaptació del text original. És de caràcter filosòfic amb termes científics.

El text està dividit en quatre paràgrafs. El primer ens dóna una petita explicació sobre la funció de la ciència i ens defineix la hipòtesi científica.
En el segon, es fa referència als requisits necessaris perquè la hipòtesi estigui formulada correctament. En aquest procés, quan la hipòtesi s'ha verificat passa a ser considerada llei científica.
El tercer paràgraf explica que un conjunt relacionat de lleis científiques formen el que es diu la teoria científica.
Al quart i últim paràgraf fa una descripció de l'estructura i el desenvolupament d'un arbre comparant-ho amb la hipòtesi, les lleis i les teories

En conclusió les teories científiques es consoliden gracies a les lleis precedents de hipòtesis comprovades.

Activitat 4: La filosofía és una ciència?

La filosofia és una ciència?

Segons la definició de la RAE la filosofia és el conjunt de sabers que busca establir, de manera racional, els principis més generals que organitzen i orienten el coneixement de la realitat, així com el sentit de l'obrar humà.

Com es pot observar entre les paraules que la defineixen no apareix la paraula ciència com a tal a diferència d'altres disciplines com són les matemàtiques, la biologia, l'astronomia, etc. El que significaria que en el sentit més estricte no està considerada com ciència.

Encara que en la meva opinió la filosofia és una ciència, ja que és la base del mètode científic i esta inclosa dintre d'ell, amb el que aquest no existiria si suprimim una de les seves parts.
Algú, en algun moment va decidir separar les parts d'aquest procés i denominar-les de diferent manera, per això es parla de filosofia i ciència.

Activitat 3: Descripció sensible i racional

Sensibilitat

Instrument compost exteriorment per un tub transparent de plàstic de forma hexagonal amb un petit tap en l'extrem superior i amb un altre tap en l’inferior, ambdós de color blau. Té en el seu interior un tub de tinta i en la punta una boleta metàl·lica.

Raó

El bolígraf s’utilitza habitualment  per  escriure, encara que també pot tenir altres utilitats, per exemple: com cerbatana casolana, com eina per a rebobinar cintes i com clandestí mitjà de transport de les chuletas escolars; algunes dones ho utilitzen per a subjectar-se el pèl i els més ansiosos troben que devorar lentament la tapa és un antídot contra l'estrès.

La descripció del objecte suposa la sensibilitat perquè es objectiva i esta  basada en els  sentits (color del boli) i la utilització  correspon a la raó, ja que independentment que molts coincidirem en els usos habituals pot haver-hi persones que l’utilitzin per usos diferents.

Activitat 2: Reflexió inicial.

“Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració; primerament admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofarem, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercàvem el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat.”                 

 Aristòtil.

La filosofia no és una ciència productiva, els que filosofen ho fan per fugir de la ignorància i poder arribar al coneixement.
Els filòsofs es movien per admiració. Van començar a qüestionar-se fenòmens comuns i propers, mes tard van començar a filosofar sobre temes més amplis i complexos.

Aristòtil

“La filosofia (...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulacions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia.” 

 Bertrand Russell

La filosofia tracta sobre els temes a els que no donen resposta la teologia o la ciència.
La teologia busca les respostes en la teoria de la revelació, fent especulacions dels fenòmens que encara no hem sigut capaços de donar una resposta definitiva, en canvi la ciència apel·la la raó humana.

Bertrand Russell