Activitat 11: L’individualisme possessiu

Aquest fragment de text titulat L’ individualisme possessiu pertany al llibre de La teoria política del individualisme possessiu i es una adaptació de Crawford macpherson.

Aquest text esta dividit en quatre parts, la primera explica que la condició de ser home es que ha de ser independent. En el segon paràgraf explica que les relacions amb els altres s’estableixen lliurement encara que també hi ha relacions creades per interès. En el tercer paràgraf diu que l’individu ha de ser propietari de la seva vida, es un microcosmos com va dir Demòcrit. En els dos últims paràgrafs parla de que les persones poden escollir el seu treball i entrem en relacions mercantils.

Activitat 10: Definicions Tema 2

Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
Prejudici: Judici previ que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte i la seva representació de l’objecte
Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.
Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.
Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.
Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
Món 2 (Karl Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records, etc.
Problema de la inducció: No hi ha cap justificació per passar d’enunciats particulars a enunciats universals.
Falsacionisme: És un principi que defensa que s’ha de garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat, és a dir si no és refutable.
Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.
Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.
Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.
Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, tot s’hi val.
Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.
Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.

Activitat 9: Opinió, creença i saber

El fragment de text Opinió, creença i saber pertany al llibre Crítica de la raó pura. És una adaptació del text original i va ser escrit pel gran filòsof Immanuel Kant. Aquest text es de caràcter filosòfic.

Títol Els graus del coneixement

Idea principal
Tot judici es basa en la persuasió (subjectiva) o convicció (objectiva), donen lloc a tres graus de saber: Opinió, creença i saber.

El text esta dividit en tres paràgrafs. En el primer diu que la veritat es un judici del enteniment a partir de fonaments objectius i de causes subjectives. Els primers ens donen convicció i els segons només persuasió ( es limiten només al subjecte que formula el judici).
El segon paràgraf  diu que un judici es vàlid per tots si produeix convicció. La persuasió no serveix de res.
El tercer i últim paràgraf diu que la validesa  subjectiva d’un judici  es queda com a opinió (insuficiència  objectiva i subjectiva), creença (suficiència subjectiva) o bé saber (suficiència objectiva i subjectiva). La segona es convicció (per a un mateix) però només queda la tercera per garantitzar certesa (per tot esser).

-Quina diferencia existeix entre persuasió i convicció?

Convicció- És pot afirmar el judici

Persuasió- Conservo la veritat però no pots fer-la passar per valida

-Quina relació mantenen l’opinió, la creença i el saber?

És pot afirmar el judici, però cadascuna amb una validesa diferent.

Activitat 8: Definicions Tema-1

Saber ordinari: Es basa en l’experiència de la vida quotidiana. No té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

Saber científic: Busca l’explicació del per què els fets són d’aquesta manera. Es tracta d’un saber sistemàtic, rigorós i crític.

Saber filosòfic: És el saber total i radical. Conjunt de perspectives des de la qual els pensadors han mirat d’aprehendre la realitat i entendre-la, utilitzant la raó per argumentar d’una manera crítica i rigorosa.

Ciència: Saber rigorós que comprova les qüestions a partir de la verificació o falsació experimentalment.

Mètode científic: Mètode que utilitza la ciència en el qual es realitzen unes determinades hipòtesis i posteriorment es comproven els resultats a partir d’experiments.

Sil·logisme: Raonament deductiu en el qual posades certes coses (premisses) se’n segueix una altre diferent anomenada conclusió.

Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema.

Teorema: Enunciats obtinguts deductivament a partir d’axiomes o altres teoremes ja demostrats.

Inducció incompleta: Raonament en el qual s’obté una conclusió a partir d’una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. La conclusió no és certa, sinó probable.

Enunciat protocol·lari: Enunciats que expressen fenòmens que han estat demostrats, i constatats empíricament.

Llei: Enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

Teoria: Enunciat universal del qual pot deduir-se totes les lleis d’una ciència particular. Dona unitat a la ciència i permet trobar noves lleis.

Falsació: Refutació d’una hipòtesi a partir de que els fets deduïts d’aquesta no concorden amb els fets del món.

Comprensió: Consisteix a captar el sentit d’un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

Empirisme: Mètode que separa les dues fonts de coneixement experiència i raó, i pren partit per la primera.

Mètode racionalista: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l’experiència.

Joc de llenguatge: Maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica normativa: Intenta descobrir entre els elements que fan possible la comprensió uns criteris des dels quals criticar les “falses comprensions”, entenent que és possible progressar en la comprensió.

Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser en general i les seves propietats essencials.

Activitat 7: Exercici de la pàgina 19 (llibre)

Explica que tenen en comú el concepte de ciència en el món grec i en l'actualitat.

Que els dos són sabers sistemàtic, rigorós, crític i racional.

Què passa amb la ciència en el Renaixement i quines conseqüències té per al futur?

Es produeix la Revolució científica, i es aleshores quan la ciència i la filosofia es divideixen.

Per què es diu que les ciències són construccions històriques?

La ciència a evolucionat durant la història.

Quina és la relació entre l'autonomia d'una ciència i el seu mètode?

Que l'objectiu de la ciència no és determinar que són les coses sinó com es comporten i per això s'ha de construir l'experiència de manera que mostri els aspectes que es vol conèixer.

Activitat 6: El problema de la filosofía contemporánea

Aquests  fragment titulat El problema de la filosofia contemporània,  pertany al llibre Naturaleza, Historia, Dios i va ser escrit per Xavier Zubiri, autor contemporani.És una adaptació del text original. És de caràcter filosòfic. Utilitza el mètode inductiu.El títol que li posaria seria Qüestions filosòfiques contemporànies.

Explica que l’home  passa per la vida solucionant els problemes del dia a dia i evita fer-se preguntes  filosòfiques (l’ésser, veritat, el món…) i haver-se d’enfrontar a elles, però si l’home s’esforcés podria  pensar més enllà de les qüestions quotidianes i superficials.

Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres? 

Es centrifuga perquè es fa qüestions  externs (fuig de si mateix) i penúltima perquè no arriba a preguntar-se els últims interrogants.
La conseqüència es:  “l’angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània”, perquè ell considera que si nomes ens quedem en les qüestions superficials no vivim una vida plena que desemboca en una societat buida.

 Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica que explica Zuribi de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.

No, amb aquesta pregunta m’he adonat de que realment vivim en un món superficial en el que freqüentment  ens fem preguntes sobre moltes fenòmens físics  que ens envolten i empleem el nostre temps en donar respostes (ex. Perquè bull l’aigua), però donem per suposat la nostre existència, quan aquesta hauria de ser la primera pregunta que ens plantegéssim.

Activitat 5: Comentari del text Hipòtesi, llei i teoría, de F. Pizarro.

Aquest fragment titulat Hipòtesi, llei i teoria pertany al llibre Aprendre a raonar, ha estat escrit per Fina Pizarro, autora contemporània.
És una adaptació del text original. És de caràcter filosòfic amb termes científics.

El text està dividit en quatre paràgrafs. El primer ens dóna una petita explicació sobre la funció de la ciència i ens defineix la hipòtesi científica.
En el segon, es fa referència als requisits necessaris perquè la hipòtesi estigui formulada correctament. En aquest procés, quan la hipòtesi s'ha verificat passa a ser considerada llei científica.
El tercer paràgraf explica que un conjunt relacionat de lleis científiques formen el que es diu la teoria científica.
Al quart i últim paràgraf fa una descripció de l'estructura i el desenvolupament d'un arbre comparant-ho amb la hipòtesi, les lleis i les teories

En conclusió les teories científiques es consoliden gracies a les lleis precedents de hipòtesis comprovades.

Activitat 4: La filosofía és una ciència?

La filosofia és una ciència?

Segons la definició de la RAE la filosofia és el conjunt de sabers que busca establir, de manera racional, els principis més generals que organitzen i orienten el coneixement de la realitat, així com el sentit de l'obrar humà.

Com es pot observar entre les paraules que la defineixen no apareix la paraula ciència com a tal a diferència d'altres disciplines com són les matemàtiques, la biologia, l'astronomia, etc. El que significaria que en el sentit més estricte no està considerada com ciència.

Encara que en la meva opinió la filosofia és una ciència, ja que és la base del mètode científic i esta inclosa dintre d'ell, amb el que aquest no existiria si suprimim una de les seves parts.
Algú, en algun moment va decidir separar les parts d'aquest procés i denominar-les de diferent manera, per això es parla de filosofia i ciència.

Activitat 3: Descripció sensible i racional

Sensibilitat

Instrument compost exteriorment per un tub transparent de plàstic de forma hexagonal amb un petit tap en l'extrem superior i amb un altre tap en l’inferior, ambdós de color blau. Té en el seu interior un tub de tinta i en la punta una boleta metàl·lica.

Raó

El bolígraf s’utilitza habitualment  per  escriure, encara que també pot tenir altres utilitats, per exemple: com cerbatana casolana, com eina per a rebobinar cintes i com clandestí mitjà de transport de les chuletas escolars; algunes dones ho utilitzen per a subjectar-se el pèl i els més ansiosos troben que devorar lentament la tapa és un antídot contra l'estrès.

La descripció del objecte suposa la sensibilitat perquè es objectiva i esta  basada en els  sentits (color del boli) i la utilització  correspon a la raó, ja que independentment que molts coincidirem en els usos habituals pot haver-hi persones que l’utilitzin per usos diferents.

Activitat 2: Reflexió inicial.

“Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració; primerament admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofarem, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercàvem el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat.”                 

 Aristòtil.

La filosofia no és una ciència productiva, els que filosofen ho fan per fugir de la ignorància i poder arribar al coneixement.
Els filòsofs es movien per admiració. Van començar a qüestionar-se fenòmens comuns i propers, mes tard van començar a filosofar sobre temes més amplis i complexos.

Aristòtil

“La filosofia (...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulacions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia.” 

 Bertrand Russell

La filosofia tracta sobre els temes a els que no donen resposta la teologia o la ciència.
La teologia busca les respostes en la teoria de la revelació, fent especulacions dels fenòmens que encara no hem sigut capaços de donar una resposta definitiva, en canvi la ciència apel·la la raó humana.

Bertrand Russell

Activitat 1: Qüestions filosòfiques

1.     Defineix en un màxim de 3 línies que és la Filosofia.

2.     Quins temes tracta?

3.     Qui era Sòcrates?

4.     Quan va sorgir el pensament occidental?

5.     Per què existim?

6.     Per què existeixen els polítics?

7.     Creus que t’has de comportar seguint uns valors? Per què?

8.     Qui va crear l’univers?

9.     Esmenta 5 filòsofs que no siguin Sòcrates.

10.   Per què l’ésser humà necessita la cultura?

11.   Som lliures?

12.   Què es la bellesa?

______________________________________________________________

1.     És la ciència que estudia el pensament i que ens porta a qüestionar-nos  irremeiablement sobre tot el que ens envolta.

2.     Tracta sobre la pròpia existència de l’ésser humà i sobre altres qüestions com són: la felicitat, la moral, la llibertat, la veritat…

3.     Filòsof i astrònom de l’Antiga Grècia.

4.     VI  a. de C

5.     La religió basa la nostra existència en la creació divina, en la fe. Per altra banda la ciència explica la nostra existència a partir de la teoria de Darwin (L'origen de les espècies).

6.     Persones necessàries per organitzar i prendre decisions en nom de tota la societat que representen.

7.     Si, perquè vivim en una societat i el compliment d’aquest permet una bona convivència.

8.     Científicament s’atribueix a la teoria del Big Bang i segons la religió Déu es el creador de l’univers.

9.     Plató, Aristòtil, Kant, Freud, Descartes.

10.   Per evolucionar.

11.   Som lliures relativament, ja que estem condicionats per la societat en la que vivim.

12.   Es un concepte subjectiu que depèn de la percepció de cadascun.